Vaga feminista 8 de març 2018

Les dones ens plantem. I per això ara nosaltres diem : Ja n’hi ha prou!

Aquests dies veiem a la premsa com les dones nord-americanes de l’àmbit del cinema s’han plantat i han explicat al món sencer els peatges que van haver de pagar per seguir en la seva professió. Desitgem de tot cor que aconsegueixen els objectius que s’han proposat i esperem que per la premsa no hagi estat simplement una noticia per vendre més paper i assumeixin més responsabilitat, deutora com està amb les dones.

Reivindiquem a les sufragistes britàniques que van lluitar per aconseguir el dret a vot com a sufragi universal. Les seves accions eren contundents però com deia Emmeline Pankhurst: Mai he aconsellat la destrucció de la vida, però la de la propietat si. La seva va ser una lluita de molts anys i en van patir dures conseqüències, detencions, presó, alimentació forçada amb sondes gàstriques en les vagues de fam, pèrdua de la potestat de les seves filles i fills, abandonades pels marits, expulsades dels treballs… o la immolació de l’Emily Davison… Amb elles vam comprendre que no n’hi ha prou en paraules calen accions que sacsegin la societat.

A la dreta neoliberal l’interessa el creixement de l’economia, malgrat sigui a costa de l’explotació sexual i econòmica de les dones sense recursos i encara hi ha alguns sectors de l’esquerra política o feminista que tenen una visió romàntica de la prostitució i la plantegen com una forma de transgressió i de llibertat personal. Espanya és el país europeu on més homes-puteros utilitzen la prostitució, hem de recordar que el negoci de la prostitució ocupa el segon lloc en beneficis darrere del tràfic d’armes. Tampoc cal oblidar l’obscena i lucrativa practica dels ventres de lloguer. Com deia Simone de Beauvoir L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els oprimits.

Mariano Rajoy, President del Govern espanyol, en una entrevista a Onda Cero, en ser preguntat sobre la bretxa salarial entre homes i dones va contestar: “No ens fiquem ara en això“. Dies després el President va rectificar, comprometent-se a que l’Executiu “doni totes les batalles” per reduir la discriminació salarial, també ha apel·lat als empresaris “perquè siguin justos i equitatius”. Les dones seguim cobrant entre un 19 i un 23% menys per les feines d’igual responsabilitat que els homes.

Alguns sindicats USTEA, CGT, CNT… s’han adherit a la convocatòria d’una aturada de 24 hores, laboral, estudiantil, de consum i de cures. CCOO i UGT han convocat aturades parcials, 2 hores al matí i 2 a la tarda, amb l’objectiu de “denunciar la desigualtat, la precarietat i les violències que pateixen les dones”. Diferents partits polítics com PSOE, Izquierda Unida, Podemos i el Partit Feminista d’Espanya donen suport a l’aturada parcial de dues hores. Diversos líders d’ERC, els Comuns i la CUP, s’han sumat a la vaga. Ciutadans, argumenta que ells no donen suport a la vaga perquè són feministes però no comunistes i per que és una vaga ideològica.

La Vaga feminista està més que justificada. El moment social i econòmic que vivim condiciona molt més a les dones. La majoria de les dones joves no tenen feina i les feines a mitja jornada son ocupades majoritàriament per dones amb el que representa de menys sou, menys diners de l’atur i una pensió de jubilació més minsa. Moltes dones s’han convertit en àvies a jornada completa i moltes mantenen a les seves famílies. La violència masclista contra les dones és l’arma més cruel d’anulació com a esser huma. Aquesta violència està assassinant a moltes dones i no hi ha lleis ni programes que ajudin a eliminar de la ment masculina el dret a matar que sembla que alguns tenen concedit. Com deia Elizabeth Cady Stanton, sufragista nord-americana, L’esclavitud prolongada de les dones és la pàgina més fosca en la història de la humanitat.

Plantegem una Vaga feminista, una Vaga general per que tenim necessitat de dir PROU ! volem alçar la veu per totes les dones i nenes que patim, pateixen o han patit opressió, manca de drets, la impossibilitat de decidir les nostres vides, de prendre les nostres decisions sense sentir-nos coaccionades, sense ser manipulades, sense ser explotades ni sotmeses o ignorades.

Un dels precedents d’aquesta vaga és la que va tenir lloc a Islàndia el 1975. El 90 % de la població femenina es va sumar a la mobilització, va aconseguir aturar el país i aconseguir el seu objectiu de reformes, com una llei d’igualtat… i la més recent, la prohibició de la bretxa salarial.

Som nosaltres les feministes, qui en grans esforços busquem i divulguem les aportacions de les dones a la societat al llarg de la història. El espai públic i privat, la cultura, la ciència, l’art, la política… segueixen estan representades per l’univers masculí i des de la seva perspectiva. Esperem amb aquesta Vaga Feminista pujar un o dos graons més en el reconeixement de les capacitats de les dones com les necessàries per canviar el món. Desitgem que els mitjans de comunicació s’impliquin amb rigor i facin difusió de les nostres reivindicacions. Necessitem que donin a conèixer els avanços socials que s’han produït per la lluita de les dones feministes. Que no s’esperin als 200 anys per celebrar el primer manifest feminista de 1848 a Seneca Falls. Publicat al mateix any que el manifest comunista de Karl Marx conegut a tot el món. No negarem la seva importància però conclourem que el manifest feminista també ha canviat el món però ha estat ignorat per la ciutadania.

Amb la Vaga volem dir NO, amb nosaltres no hi compteu. Nosaltres volem canviar el món i sense guerres ho aconseguirem. Visca la lluita feminista !

Ja n’hi ha Prou!

Rosa Mª Fernández Sansa
Plataforma Catalana del Lobby Europeu de Dones
Emma Fernández López
(AFEC) Associació Feminista de Catalunya

Publicat dins de General | Envia un comentari

Vilafranca, d’esquena als infants i adolescents ?

En els darrers temps sembla que el debat sobre l’educació està molt viu. Els mitjans de comunicació hi dediquen espai, les famílies llegim i ens informem i algunes escoles replantegen els seus projectes educatius. Una de les conclusions més evidents d’aquest debat és que l’educació és molt més que el conjunt de coneixements que les escoles i instituts imparteixen en l’horari lectiu. Deixem-ho clar: educa la família, el centre escolar, els amics i amigues, la societat, l’entorn…

En clau de territori, el barri i la ciutat són fonamentals per a l’educació integral dels infants i adolescents. El món local és la mida justa per desenvolupar estratègies que ajudin a fer-los créixer. Els Ajuntaments, malgrat tenir molt poques competències en l’àmbit de l’educació reglada,poden definir estratègies que permetin un context clarament educador sobre el conjunt de la població.Però per definir-les cal una visió transversal en temes d’infància i adolescència i que totes les decisions municipals que es prenguin tinguin en compte aquest nombrós col·lectiu que, a vegades, sembla invisible per a qui pensa i organitza la vila.

Vilafranca viu d’esquena a les necessitats del seus infants i adolescents: sense pistes esportives obertes al joc espontani, sense biblioteques i sales d’estudi als barris, sense un pla de mobilitat adaptat a les necessitats dels més joves que els permeti ser més autònoms, sense programació de casals d’estiu municipals ni programació d’activitats durant els períodes de vacances escolars, sense cap skatepark, …

Els infants de famílies que no disposen del nivell adquisitiu suficient per pagar-se aquestes activitats en queden exclosos. Aquesta situació és clarament segregadora perquè provoca una distribució significativament desigual en funció de l’estatus socioeconòmic i agreuja encara més les diferències entre els infants i adolescents de la nostra vila.
El Síndic de Greuges de Catalunya, en el seu informe sobre el lleure infantil (2014) ja afirmava que hi havia evidents desigualtats en l’accés al lleure i reclamava a les administracions més polítiques d’equitat. La pobresa d’una bona part dels nostres infants és un fet ben present: només per situar-nos, a la nostra vila un de cada quatre infants entre els 3 i els 16 anys rep ajuts econòmics a l’escolarització i 550 nens i nenes són atesos al Rebost Solidari. L’informe de la Comissió Tècnica d’Infància de l’Ajuntament de Vilafranca parlava, en el seu informe del 2016 de 1.823 menors de 16 anys en situació de pobresa moderada.

Aquesta vila, que al’hora de prendre decisions que afecten als infants no els escolta niels deixa participar, és una ciutat que perd una oportunitat immensa. La ciutat organitzada de manera que sigui acollidora per als nens és una ciutat que, alhora, és acollidora per a tots. La ciutat que permet desplaçar-se de manera còmoda i segura, que garanteix espais dejoc i de trobada, que té espais d’accés gratuït i lliure on practicar l’esport, que disposa d’equipaments que trenquin les barreres digitals entre els qui poden pagar-se l’accés a la tecnologia digital i els qui no poden; aquesta ciutat és una ciutat educadora, cohesionadora i amable, no només per als més menuts. També és una ciutat més amable amb la gent gran, amb els nouvinguts que busquen integrar-se, amb els visitants esporàdics, amb la gent amb mobilitat reduïda… Ho és per a tothom!

Ana Novella doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, diu que “hem de desenvolupar la idea de l’infant com a ciutadà i activista cívic. El nen s’ha de reconèixer com a actiu de la seva pròpia ciutat”. Cal, doncs, concretar totes aquestes propostes i començar a repensar la ciutat en què vivim des d’una òptica nova. Davant la immobilitat i la passivitat de l’equip de govern en aquests temes, des de VeC hem fet propostes concretes. Com que en els diferents consells municipals el debat no és possible, les hem presentat en forma de mocions als Ple municipal. Totes s’han aprovat per unanimitat, però cap s’ha portat a terme. Són aquestes:

Obrim els patis de les escoles, guanyem nous espais per al joc i l’esport
Al ple del juliol del 2016 presentem la moció sobre el programa de Patis oberts
Les nostres escoles han de sortir del cau i obrir-se a la comunitat local més enllà de l’horari escolar. I això depèn de l’Ajuntament de Vilafranca perquè és el responsable de l’ús social de la majoria d’escoles fora de l’horari escolar. Ens cal pensar en una educació a temps complet i oferir més i millors oportunitats als nostres infants i adolescents, especialment als que tenen menys possibilitats d’assolir-les pel seu compte.

Creiem que el lleure educatiu és un aspecte molt important per al desenvolupament social i personal dels infants. En aquesta línia, VeC va proposar al Ple municipal que l’Ajuntament de Vilafranca definís un projecte de Patis oberts amb l’objectiu de potenciar-ne l’ús fora de l’horari escolar i, concretament, la seva vessant educativa i social a través de l’esport i el joc en general.

La moció fixava que aquest programa ha d’oferir de manera progressiva patis de diversos centres escolars de la vila que són propietat de l’Ajuntament de Vilafranca en horaris rotatius de tarda i de cap de setmana, com ja es fa a moltes altres ciutats com a Vilanova i la Geltrú. Després de moltes promeses incomplertes, continuem sense respostes i privant als nostres infants d’espais de joc gratuïts, segurs i cohesionadors, mentre cada vegada es prohibeix el joc a més places i carrers. L’Ajuntament manté tancades les escoles públiques fora de l’horari escolar.

Obrim les biblioteques escolars, guanyem nous espais de lectura i estudi
Al ple del novembre del 2015 presentem la moció sobre el Pla de biblioteques i lectura pública a Vilafranca.

El Ple Municipal va aprovar per unanimitat aquesta moció sobre la lectura pública i biblioteques. Entre molts altres aspectes d’abast més general de ciutat, aquesta moció també pretenia incidir, com en el cas dels patis escolars, sobre uns espais que són propietat de l’Ajuntament i que aquest té la possibilitat de gestionar fora de l’horari escolar: les biblioteques escolars i/o sales d’estudi.

Dos anys després, les biblioteques escolars segueixen tancades fora de l’horari escolar i no s’ofereixen altres equipaments com sales d’estudi municipals als barris. Molts infants i adolescents no disposen d’espais adequats on realitzar els deures i les tasques escolars.Dades molt recents indiquen que el fracàs escolar té relació directe amb el nivell socioeconòmic de la família.

Pla de camins escolars
Al ple del desembre del 2016 presentem la moció pel Pla de camins escolars de Vilafranca.

Aquesta moció fixava, d’acord amb el Pla de Mobilitat Urbana, que l’Ajuntament de Vilafranca havia d’elaborar un Pla de Camins Escolars amb l’objectiu de fomentar la mobilitat saludable i sostenible dels infants i joves que s’han de desplaçar diàriament a un centre escolar i dels seus acompanyants.

L’objectiu fonamental de la moció era promoure que l’alumnat arribi als centres escolars utilitzant models de mobilitat sostenible i alternatius al vehicle privat i motoritzat, com una manera d’afavorir la salut dels ciutadans i la protecció del medi ambient, però també perseguia afavorir l’autonomia personal de l’alumnat com una eina més que els pot oferir la ciutat per millorar-ne el creixement personal.

De moment no sabem que hi hagi cap esborrany del Pla de camins escolars.

Participació d’infants i adolescents en temes de ciutat
Al ple del març del 2017 presentem la moció sobre la creació del Consell d’Infants i Adolescents de Vilafranca del Penedès.

Per aconseguir la vila que volem per als infants i adolescents, i de retruc també per a la resta de ciutadans, no hi ha més remei que comptar amb la seva col·laboració i escoltar la seva opinió. Per això aquesta moció proposava crear un consell en què ens diguin com és la vila que voldrien i per demanar-los que ens ajudin a construir-la.

La participació dels infants i els adolescents en els afers públics s’ha de considerar un dret perquè així ho recull la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides de 1989, els articles 17 i 29 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i més concretament la llei 14/2010 del 27 de maig dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència. I aquest és un deure.
La moció definia un Consell d’infants i adolescents amb una funció clarament educativa, que contribueixi a formar ciutadans compromesos, conscients de la realitat que els envolta, crítics i participatius i responsables per treballar pel bé comú.

Propostes en positiu

Les propostes plantejades en aquestes mocions, aprovades per tots els grups polítics de l’Ajuntament, porten mesos i mesos guardades en un calaix i l’equip de govern ha incomplert tots els terminis previstos en les mateixes mocions i que va aprovar amb el seu vot. Mentrestant, a la nostre vila altres grans projectes tiren endavant, alguns sense gaire consens, i segurament sense que a la majoria de vilafranquins i vilafranquines ens semblin imprescindibles. Els nous espais de sobre la llosa de la via, per exemple, no s’aprofiten com per crear espais de joc, esport o equipaments que tanta falta fan. Seguim pensant en una ciutat que atregui el turisme però això no és incompatible amb fer-la amable i confortable per als que hi vivim cada dia.

I els adolescents segueixen agafant el tren per anar als skateparks que hi ha en poblacions veïnes, els veïns segueixen protestant pels nens que juguen a pilota a les places perquè no tenen altres espais on fer-ho i les desigualtats entre les famílies a l’hora de poder pagar-se una activitat extraescolar segueixen ben presents. Vilafranca dóna l’esquena a les necessitats de molts dels que hi vivim.

Vilafranca del Penedès, 15 de gener de 2018
Anna Pujadó
Vilafranca En Comú

Publicat dins de General | Envia un comentari

Parlem de vacances, però no de vacances per al lleure educatiu

Comissió d’educació de Vilafranca en Comú (VeC)

La Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides reconeix el dret al lleure educatiu, però les nostres administracions no ho garanteixen d’una manera clara i equitativa.

L’Article 31 dels Drets dels infants estableix que els Estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, a participar lliurement en la vida cultural i les arts, i el deure de les administracions de fer-ho possible.

En un informe del 2014, el síndic de greuges de Catalunya denuncia la desigualtat en l’accés al lleure segons la situació socioeconòmica de la família i argumenta que els infants socialment menys afavorits hi participen menys. A la vegada que reivindica la importància de l’educació en el lleure com una de les maneres d’incidir en l’equitat i la cohesió social.

Recentment, les principals entitats socials i educatives del país agrupades a la PINCAT (Plataforma d’Infància de Catalunya) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya han demanat al Govern català sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre, i també als ajuntaments, que enforteixin i garanteixin el lleure educatiu per a tots els infants i joves.

Segons dades publicades per l’Ajuntament de Vilafranca, en el curs escolar actual gairebé un 25% de l’alumnat que viu i està escolaritzat a Vilafranca de P3 a 4t d’ESO ha rebut ajuts a l’escolarització. Això vol dir que, com a mínim, gairebé una quarta part de l’alumnat de Vilafranca viu en famílies que tenen dificultats econòmiques per atendre les necessitats educatives bàsiques dels seus fills. Aquests infants ho tindran molt difícil, aquest estiu, per participar en casals d’estiu o bé colònies i campaments.

En aquest sentit, darrerament hem vist per televisió la campanya de la Fundació Catalana de l’Esplai Beques per a tothom o la de la fundació Pere Tarrés Cap infant sense colònies, però és evident que aquestes iniciatives no poden substituir la responsabilitat de l’administració sobre el conjunt de la població i també que les beques que atorga el tercer sector són del tot insuficients.

També observem com el programa L’estiu és teu que s’ofereix des del Departament de treball, afers socials i famílies de la Generalitat de Catalunya a través del Xanescat no garanteix el dret dels infants al lleure, perquè ofereix una àmplia oferta de colònies i campaments amb uns preus que oscil·len entre els 359 i 619 euros, però només amb l’opció del 10% de descompte per a famílies nombroses, monoparentals i acollidores, independentment de la seva situació econòmica.

Vilafranca havia gaudit d’una oferta pública municipal de casals d’estiu però l’Ajuntament ja fa uns 8 anys se n’ha anat retirant, deixant que aquestes iniciatives en mans de la iniciativa privada. I la crisi econòmica ha fet la resta per afavorir les desigualtats. Per això pensem que cal una aposta de finançament públic potent per a l’educació en el lleure que permeti una major equitat i afavoreixi l’educació integral dels nostres infants també en període de vacances escolars.

L’Ajuntament de Vilafranca ha de reflexionar i engegar polítiques d’accessibilitat al lleure educatiu per evitar que les desigualtats ja de per si presents en aquest àmbit es reprodueixin i s’intensifiquin una vegada més aquest estiu. Que eviti que aquest 25% d’infants que tenim situats en la franja de les dificultats econòmiques, i molts més, quedin exclosos del lleure educatiu.

En les activitats d’estiu els infants poden exercir la participació d’una manera més oberta i creativa. L’estiu vol dir aventura en contacte amb l’aire lliure i la natura; sentiment de llibertat i de lleure creatiu. Es fomenten activitats molt motivadores amb recursos i ambients que només són accessibles en aquesta època de l’any. Dies llargs i llargs de passar en segons quins entorns, però també dies en què veurem tancades i ben tancades moltes de les instal·lacions públiques escolars de la vila.

Vénen dies de vacances escolars, però no de vacances de viure, ni d’experimentar, ni de conviure, ni de divertir-se, ni d’allunyar-se de les mancances familiars. No hauria de ser, de cap manera, un temps de vacances per al lleure educatiu de tots els nostres infants.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Envia un comentari

Conveni amb Som Energia, una bona noticia per Vilafranca

Des de VILAFRANCA EN COMÚ volem felicitar, felicitar-nos, a l’Ajuntament de Vilafranca, perquè el passat 28 d’abril es va signar el Conveni per estimular la producció d’energia local i l’eradicació de la pobresa energètica al municipi, entre SOM ENERGIA SCCL i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Som Energia és la primera Cooperativa de consum i producció d’energia verda de l’Estat espanyol sense ànim de lucre, social i participativa, constituïda el desembre de 2010 a Girona, i actualment ja compta amb més 23.000 socis i gestiona uns 26.000 contractes d’electricitat, tant domèstics, com de comunitats de propietaris i empreses.

Som Energia, a més de comercialitzar electricitat 100% renovable, està invertint amb els seus beneficis i amb les aportacions dels seus socis en diferents instal·lacions de producció d’electricitat renovable a Catalunya i a l’Estat – hidroelèctrica a Peñafiel (Valladolid), cobertes fotovoltaiques a Lleida, Riudarenes, Manlleu (municipals), Torreferrera (municipal) i Picanya, així com la planta de biogàs a Torregrossa (Lleida); i amb nous projectes com “Generació Kwh” per a la construcció d’una planta fotovoltaica a Alcolea del Río (Sevilla).

Amb aquest conveni l’Ajuntament de Vilafranca es fa soci col·laborador de la cooperativa i es compromet amb SOM ENERGIA en una doble vessant: en primer lloc, intervenir de forma immediata per evitar els efectes de la pobresa energètica, i en segon lloc, desplegar les eines necessàries per fomentar la producció d’energies renovables.

De forma molt resumida, en la vessant més urgent d’evitar la pobresa energètica, l’Ajuntament i SOM ENERGIA es comprometen a col·laborar de forma que aquesta cooperativa es pugui fer  càrrec del subministrament  de les llars en les quals els serveis tècnics de l’Ajuntament  hagin detectat i comprovat  la necessitat  real d’una especial atenció per motius de talls del corrent elèctric.

A aquests efectes, SOM ENERGIA es compromet a no realitzar cap tall de subministrament elèctric, a assessorar les famílies afectades per aquesta situació i a gestionar la situació amb l’Ajuntament de conformitat amb les condicions que s’estableixen.

En relació al foment de les energies renovables, l’Ajuntament valorarà la possibilitat de contractar a SOM ENERGIA l’electricitat dels equipaments que gestiona i també plantejarà a la cooperativa les perspectives d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica local perquè en pugui valorar la implicació. També s’acorda la col·laboració de SOM ENERGIA en cursos i tallers de formació d’eficiència energètica, facturació elèctrica, etc.

Un esperançador començament, amb el qual VILAFRANCA EN COMÚ vol seguir col·laborant amb tot el Consistori de Vilafranca, amb l’objectiu de canviar el model energètic de la vila per un model més sostenible i humà, per la qual cosa no ens cansarem de reivindicar un model municipal a l’Ajuntament de Vilafranca més participatiu i obert.

Hauríem agraït, amb aquesta  voluntat  participativa, que l’equip de govern hagués informat dels aspectes més rellevants i hagués convidat VILAFRANCA EN COMÚ a l’acte de signatura d’aquest conveni, en tant que havia presentat la moció que ha portat a la signatura, així com a la resta de grups municipals que van encapçalar i subscriure aquella moció en el Ple municipal del 15 de desembre de 2015.

Tot s’anirà fent.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Sobren escales o manquen rampes?

Ramon Arnabat, Portaveu de Vilafranca en Comú (VeC)

Les contradictòries declaracions dels membres de l’equip de govern de Vilafranca del Penedès al voltant de l’accés a l’espai cobert de la llosa de la via ens han desconcertat. Mentre que en el darrer Ple, l’Alcalde responia a una pregunta de Vilafranca en Comú sobre les dificultats d’accés a la llosa de persones amb mobilitat reduïda, dient que el que “sobraven eren escales” (sic). El sr. Romero (PSC), en declaracions a aquest mitjà la setmana passada, deia que “intentarien instal·lar més rampes d’accés”. En què quedem: sobren escales o manquen rampes d’accés?

És evident que en aquest tema s’ha produït una “cadena d’errors”. Ningú s’ha adonat en tot el procés de l’obra, des de la redacció del projecte fins a la seva execució, que la separació entre rampes era excessiva? Perquè una cosa son els mínims que marca la llei respecte a la mobilitat de les persones amb dificultats i una altra és el sentit comú. Algú en deu ser el responsable, algú devia avaluar i aprovar el projecte i fer un seguiment de les obres de la seva execució. Rodolf Llorens deia que cap país pot progressar sense ser autocrític i d’autocrítica en va més aviat mancat l’equip de govern.

Les presses acostumen a ser males companyes en els projectes urbanístics. “Vesteixi’m poc a poc, que tinc pressa” diu la dita. Tothom té ganes d’acabar, encara que sigui visualment, amb el nyap de la cobertura de les vies del tren. Però l’equip de govern té l’obligació de fer-ho de forma responsable i amb una visió a mitjà i llarg termini. Cosa que no s’ha fet en aquesta primera part de la primera fase, ni sembla que tingui intenció de fer-se en la segona part, malgrat que diversos grups municipals i l’Associació de Veïns de la Girada qüestiona que l’entrada principal a aquest barri hagi de ser entre aparcaments. Uns aparcaments que podrien situar-se a una curta distància del lloc planejat i complint les mateixes funcions, però afavorint una millor comunicació entre el barri de la Girada i la resta de la vila i viceversa.

El principal problema de tot plegat és el de no tenir una visió de conjunt i de la importància que pel futur urbanístic de la vila te l’actuació sobre la llosa i el seu voltant. Perquè el que s’està fent amb el projecte actual no és altra cosa que consolidar la barrera urbanística, però “pintant-la” de verd i marró. El que es necessitava era cosir Vilafranca transversalment i urbanísticament, no pas reforçar les esquerdes que la separen.

Això és el que ha passat, també, amb la modificació del POUM per instal·lar tanatoris. Sort de les al·legacions plantejades, entre d’altres per VeC, que han permès fer modificacions que milloren substancialment, que no totalment, el projecte aprovat provisionalment per l’equip de govern. I, sobretot han permès posar sobre la taula la necessitat del desenvolupament urbanístic pendent del carrer Comerç i del barri del Molí d’en Rovira, després d’anys aturats. I han estat els mateixos serveis tècnics de l’Ajuntament els que han manifestat que “consideren convenient i necessari iniciar a curt termini els treballs” en aquetes dues zones, tal i com s’ha vingut reclamant des de Vilafranca en Comú.

Perquè no podem cobrir la llosa per una banda, i fer planejament urbanístic al carrer Comerç per l’altra. En l’urbanisme, com en tantes d’altres coses, cal pensar globalment i actuar localment. I cal, també, incorporar la participació ciutadana, ja que aquesta contribueix a la millora dels projectes tècnics i polítics, Esperem que tot plegat serveixi d’experiència i no es repeteixin els errors, tot i que per aprofitar els errors per avançar cal ser autocrític.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Iniciar un nou projecte musical amb cara i ulls

CUP Vilafranca, ERC  Vilafranca i Vilafranca en Comú

L’Ajuntament proposa el projecte educatiu Un infant un instrument (UIUI) només per a dos centres de la vila i sense afrontar la necessitat de prioritzar aquells que més ho necessiten

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha anunciat a les escoles de primària de la vila que vol implantar el programa Un infant un instrument a dues d’aquestes escoles, encara a escollir. Aquest programa serveix per introduir la pràctica d’un instrument musical dins de l’horari lectiu i a Catalunya s’ha implantat en diferents municipis amb èxit. Ara són els centres vilafranquins els que han de decidir si opten o no a ser una de les dues escoles escollides. Més enllà de l’innegable valor pedagògic del programa, ens ha sorprès un parell d’aspectes sobre com l’Ajuntament l’ha plantejat.

El primer té a veure amb el com. La regidoria d’Ensenyament no ha fet públic el document del propi projecte, no ha concretat si s’ampliarà en un futur a altres escoles i no ha fixat les condicions per participar-hi ni quins seran els criteris de selecció. I malgrat aquesta evident manca d’informació, demana als centres que decideixin si hi volen prendre part. A l’Ajuntament li ha faltat transparència.

El segon aspecte té a veure amb la finalitat. En la majoria de municipis on s’ha implantat, el programa està pensat per democratitzar la pràctica musical i s’aplica a escoles que per la seva realitat social volen allunyar els riscos d’exclusió amb activitats artístico-socials. Però aquí d’això no se’n parla.

Falta un projecte global de ciutat pel que fa a l’educació musical. La proposta hauria de formar part d’un pla més ampli que permeti la democratització de la música, prioritzant l’accés en igualtat de condicions, per exemple, a l’Escola Municipal de Música aplicant tarifació social, i hauria de preveure la incorporació de la resta d’escoles interessades en aquest programa.

Actualment a Vilafranca, com a tants altres llocs, creix el risc de fragmentació social dins del sistema educatiu. La segregació urbanística, el fenomen migratori i la crisi econòmica han provocat una distribució desigual de la població amb més dificultats. Per això opinem que si aquest projecte no pot arribar a tots els centres, només té sentit aplicar-lo en aquells en què l‘alumnat té menys possibilitats de gaudir d’experiències enriquidores com aquesta.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Morir a Vilafranca

Atanatori1nna Tomàs, membre de Vilafranca en Comú.

Morir no hauria de tenir preu, i el té i molt alt, al cost emocional dels que es queden en aquesta vida, cal sumar-hi el cost pecuniari que han de satisfer les famílies dels finits.

Els serveis funeraris són un servei essencial d’interès general. Tot i que des de l’any 1996 es tracta d’un servei en lliure concurrència, continua essent competència municipal. L’Ajuntament ha d’assegurar la seva existència i prestació a tot el municipi, garantint  que en la seva execució s’apliquin els principis d’universalitat, d’accessibilitat, de continuïtat i de respecte dels drets dels usuaris. La contradicció és ben palpable, és un servei que els ajuntaments han de garantir però, en canvi, es tracta de serveis en lliure concurrència i, per tant, de difícil acotament dels preus des de l’administració. Però també la piscina o les arts escèniques o altres serveis que es presten des de l’Ajuntament són de lliure concurrència i en canvi els seus preus s’estableixen pel Ple municipal.

L’Ajuntament no podria negar-se a la concessió d’una llicència per un nou tanatori, totalment privat, si la sol·licitud reunís tots els requisits legals i tècnics, però de moment a Vilafranca del Penedès urbanísticament no hi ha possibilitat per encabir un nou tanatori, per això el 29 de setembre passat el Ple de l’Ajuntament de Vilafranca va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).  Vilafranca en Comú  hi va presentar diverses al·legacions per considerar, entre d’altres coses, que l’equip de govern no s’havia implicat prou en demanar un ajustament dels preus de l’actual tanatori, que a la proposta li caldria un estudi de mobilitat o que es reconsiderés la possibilitat de construir un tanatori en indrets pendents d’un Pla de millora urbana.

És cert que  hi ha moltes queixes perquè l’actual tanatori és molt car (un sepeli pot costar uns 4.500 € pel cap baix) i es veu que hi ha famílies que prefereixen portar els seus difunts a poblacions properes perquè la vetlla i l’enterrament surten més econòmics.  Morir-se no hauria de ser mai un negoci i aprofitar-se de la vulnerabilitat dels éssers estimats del difunt hores després del seu traspàs és, com a mínim, immoral.

Es calcula que en els darrers deu anys el cost total d’un enterrament ha triplicat el seu preu, i que actualment a Catalunya és molt més elevat que en d’altres llocs de l’Estat, no a tots. S’atribueix aquest increment del preu a què malgrat la liberalització del servei  continuen existint  els monopolis derivats de serveis que abans es prestaven des de l’administració, i es defensa que la solució és la competència, l’establiment de noves funeràries baixaria el preu. Però, tots sabem el què va passar amb la liberalització del mercat de l’electricitat o del gas.  Dels monopolis vàrem passar als oligopolis, hi ha grans beneficiats  mentre els usuaris dels serveis paguem més o molt més que abans.

Sense cap mena de dubte hi ha dues premises fonamentals per exercir qualsevol  capitalitat i, per tant, també la del Penedès. L’una és la garantia de què les dones hi puguin parir els seus fills, i l’altra la de vetllar els morts. Imagino que també aquesta deu ser la voluntat de l’equip de govern vilafranquí quan decideix modificar l’actual planejament urbanístic per possibilitar l’establiment d’un nou tanatori, però el què resulta curiós és que l’equip de govern promogui aquesta modificació quan en tenim un de preciós que, a més, és fruit d’un conveni amb  l’Ajuntament.

Ben segur que hi ha altres maneres de fer-ho,  ja no només perquè potser seríem la capital de comarca amb més sales de vetlla per habitant, cosa que també resultaria curiosa, sinó perquè a més el cost també acabaria repercutint d’alguna manera als usuaris.

Per exemple, es  podria modificar l’ordenança, obligant a una transparència en els preus, ara mateix l’actual funerària no els té penjats a la seva web i per telèfon no te’ls faciliten. També es podria establir la potestat d’aprovar pel Ple de l’Ajuntament el cost del servei bàsic establert a l’article 12 de l’Ordenança de serveis funeraris, que garanteix un sepeli digne per aquells que no disposen de suficients recursos econòmics i per a tothom que ho demani. I, sobretot que la informació es pugui trobar a la web de l’Ajuntament  i a la dels mateixos serveis funeraris

Essent una mica més agosarats es podria renegociar el conveni per tal de permetre que altres empreses puguin “llogar” les sales de vetlla per prestar els seus serveis i així promoure la lliure concurrència sense necessitat de construir un nou tanatori. I segur que es podrien pactar altres mesures  amb l’actual empresa que gestionen els serveis funeraris tendents a una racionalització dels preus.

I és que morir-se, en cap cas,  ha de ser un luxe.

[Origen imatge]

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Vegueria Penedès: Aquest any tampoc!

Ramon Arnabat

Aquesta legislatura tampoc haurà pogut ser. El Penedès seguirà sense conformar una vegueria, malgrat les promeses del Govern de CiU i del Parlament. Portem ja 11 anys de lluita per la Vegueria del Penedès, la única que ha estat reclamada amb insistència per la ciutadania. Malgrat això la Llei 30/2010 del 3 d’agost, de vegueries, segueix organitzant Catalunya en set vegueries, i el Penedès segueix esquarterat en tres vegueries diferents.

Ja se que alguns de vostès em diran que ja s’ha posat en marxa el Pla funcional Territorial del Penedès, però al ritme que van les cosses en tenim per anys. Però, a més, no cal esperar a tenir el Pla Territorial per legislar sobre la vuitena vegueria, la del Penedès. És evident que tots els grups parlamentaris que defensen, de paraula, la Vegueria del Penedès (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) haurien pogut fer quelcom més per modificar la Llei de vegueries durant aquesta legislatura. Però qui més possibilitats tenia de tirar-la endavant era el grup que governa: CiU, i és qui te la principal responsabilitat en que la vuitena vegueria, la del Penedès, no sigui avui una realitat.

S’ha perdut de nou una oportunitat. Tal i com diu la Plataforma per una Vegueria Pròpia: “L’electoralisme unilateral de la proposició de llei per part de CiU va ser un gest electoralista de cara a la campanya de les municipals; es repeteix per segona vegada el que ja va succeir el 2013, quan CiU, ja al govern, va presentar una esmena de llei de reconeixement del Penedès i després no va tramitar; el resultat final és que cap iniciativa ha acabat reeixida des del 2010, i es fa evident que s’obliden els compromisos adquirits i de quina és la voluntat del territori majoritàriament manifestada al llarg dels darrers deu anys; però, no podem deixar de manifestar també, la manca de voluntat política de tots els altres grups parlamentaris que diuen estar també a favor de la Vegueria Penedès i tampoc ells han fet res.”

És cert que el grups del PP i de Cs van presentar esmenes a la totalitat a la proposició de Llei per modificar la Llei de Vegueries i això va dificultar-ne la tramitació en el tram final de la legislatura. Però, per què es va esperar tant a presentar la proposició de Llei i sempre a remolc de la Plataforma per una Vegueria Pròpia? Les excuses burocràtiques no ens satisfan, el govern i els grups parlamentaris tenien temps suficient per tirar endavant la vegueria del Penedès, però han estat incapaços de fer-ho, malgrat les demandes del territori, i que l’Alcalde Vilafranca justifica la seva presència al Parlament, entre d’altres coses, per fer viable la Vegueria del Penedès. Durant aquesta legislatura s’ha creat una comarca nova, la del Moianès, i està en marxa una altra, la del Lluçanès i, alhora s’ha modificat la Llei de Vegueries per adaptar la comarca del moianès. Perquè no s’ha aprofitat per crear la vuitena vegueria, la del Penedès insistentment reclamada?

La única via que ens queda és la de la pressió popular i institucional, és a dir començar a fer la Vegueria del Penedès des de baix, de forma institucional i social, fins que sigui necessari el seu reconeixement institucional. A alguns el ha caigut la careta. Ara ens toca als penedesencs empènyer amb força per fer realitat la Vegueria del Penedès. Sense la nostra mobilització no hi haurà Vegueria del Penedès.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Un nou ambulatori amb velles idees?

Toni Llovet

Metge jubilat i representant de VeC al Consell Municipal de Salut

Des de fa anys a Vilafranca del Penedès s’ha demanat un nou ambulatori (CAP 2), per tal de descongestionar el vell (CAP 1) i millorar el servei. Després d’anys i panys es va construir l’edifici que l’havia d’acollir, però, ai las, a l’hora de posar-lo en funcionament, el govern de la Generalitat de Catalunya (CiU) amb les vergonyants retallades es va quedar sense pressupost per equipar-lo. D’altra banda, podem preguntar-nos, per què el govern municipal (CiU i PSC) ha acceptat un nou CAP sense que impliqui un increment de la plantilla? Si la població de Vilafranca ha crescut, també ho haurien de fer els serveis.

Segons va expressar la representant del Servei Català de la Salut (SCS) en el Consell Municipal de Salut (10/03/15 i 14/10/15), el conjunt de serveis que han d’ocupar aquest nou espai es va pactar fa nou anys amb el govern municipal corresponent. L’única valoració objectiva que podem fer d’aquest espai nou, pel que fa als treballadors, és que evidentment estaran més amples i treballaran amb més comoditat, però, repetim, sense cap mena de reforç. Però estaran més ben organitzats? S’oferirà un millor servei als vilafranquins i les vilafranquines?

Els serveis que va esmentar la directora de l’àrea són, entre d’altres, el de Salut Mental (actualment a l’hospital vell), el PASSIR (atenció a la dona i embaràs), i tota l’atenció pediàtrica en bloc i centralitzada, argumentant que era una reivindicació històrica dels professionals. Tot i això, ho hem comentat amb algun pediatra i ens ha dit que prefereix passar la consulta al costat del metge de capçalera per a conèixer millor l’entorn familiar i els antecedents patològics. També hi hauria d’anar l’equip de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat, és a dir, els veterinaris i els farmacèutics actualment ubicats a Sant Sadurní d’Anoia i que inspeccionen els escorxadors i els restaurants de la comarca.

Atès que no hi ha previsió ni de més personal, ni d’assolir cap objectiu nou, la metàfora que se m’acut és la d’un comerciant que obrís una segona botiga per vendre exactament el mateix… i amb el mateix personal. L’edifici està construït i en aquest moment genera una despesa pública. I, s’inauguri abans o després, si no es gestiona amb perspectiva de futur, la seguirà generant, malgrat l’oferta generosa de 130 places de pàrquing gratuït.

El nou ambulatori no és una funció en si mateix, és una estructura (encara no una funció) que ha de servir per millorar la salut de tots els vilafranquins però, si ja el tenim, si us plau utilitzem-lo. De moment només tenim el compromís verbal dels representants de la Conselleria de Salut que intentaran incloure la partida necessària (uns 500.000€) en els propers pressupostos que no sabem encara si es faran, si s’aprovaran, ni quan.

Però, mentre esperem que arribin els diners necessaris per posar-lo tècnicament en funcionament, potser valdria la pena que valoréssim si no cal replantejar els acords adoptats fa nou anys i adaptar-los a la nova situació i d’aquesta manera aprofitar millor el nou CAP. Per això pensem que caldria reunir el Servei Català de la Salut, els professionals, el consell municipal de Salut, els grups municipals i els representants dels usuaris (vilafranquins i penedesencs), per debatre sobre la composició i proporció de serveis que hauria d’ocupar el nou CAP, així com les càrregues de treball del personal actual, de cara a incrementar la plantilla més enllà de les “ratio”, millorar les condicions laborals i beneficar el servei i l’atenció als usuaris.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Política municipal, pressupostos i ping-pong

Ramon Arnabat (@RamonArnabat)
regidor portaveu de VeC a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

El funcionament de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès durant aquests primers sis mesos de legislatura s’ha assemblat més a un partit de ping-pong, que no pas a una veritable gestió política de la vila, en el sentit de diàleg i de presa de decisions compartides. I no ha estat pas per culpa de l’oposició (CUP, ERC, VeC i PP), perquè tots els grups d’aquesta han mostrat predisposició al diàleg i han presentat propostes raonades. Ha estat a causa de l’actitud prepotent de l’equip de govern (CiU i PSC) que, més enllà de declaracions benvolents i, fins a cert punt, paternalistes, s’ha enrocat en la majoria aritmètica. No han volgut entrar en debat, sinó imposar, oblidant que l’oposició representa com a mínim el 40% de la ciutadania, i renunciant a un veritable diàleg per millorar la vila i la vida dels vilafranquins i vilafranquines.

Els debats sobre les Ordenances Fiscals i els Pressupostos pel 2016 han estat una bona mostra del que diem. Primer se’ls ha volgut aigualir, incorporant-los com a punts ordinaris de l’ordre del dia, quan mereixen un tracte extraordinari, ja que són les decisions bàsiques que condicionen el dia a dia de l’Ajuntament, en delimitar els ingressos i les despeses i inversions. Malgrat que l’oposició ha presentat propostes, treballades,  raonades i factibles, no se les han volgut escoltar, ni tan sols debatre. Han passat el rodet del 12 (CiU i PSC) a 8 (VeC, ERC i CUP), amb l’abstenció del PP. No els interessa ni el debat, ni el contrast d’opinions.

Des de Vilafranca en Comú (VeC), d’acord amb el Programa de Rescat Social i d’Impuls Econòmic que vam presentar a les eleccions, hem plantejat una proposta alternativa als pressupostos per reforçar el seu caire social. Hem proposat incrementar en 478.000€ les partides destinades a l’atenció social (ajudes a les famílies, a la gent gran, a la infància i l’educació, a l’habitatge social, suport a la dependència…). Aquesta xifra era perfectament assumible a partir de tres pressupòsits: reduir càrrecs de confiança, canviar el destí d’un 10% de la inversió i reduir la previsió de romanent. Acompanyat tot plegat d’una auditoria social per conèixer la situació real de la vila.

Des de VeC també vam proposar una redistribució de la previsió d’inversió, de manera que s’estudiés la possibilitat que l’antic Hospital esdevingués un centre de serveis de proximitat per a la gent gran, tal i com han demanat milers de veïns. I que part dels serveis municipals es traslladessin a l’antiga Estació Enològica. A més, vam plantejar que del total de diners que es volen destinar a la urbanització de la llosa de la via (on no tenim un projecte participat, ni consensuat), tan sols s’hi destinessin la meitat per fer les intervencions més urgents. La diferència es destinaria a millorar la vila: afavorint la mobilitat, creant camins escolars segurs, reposant infraestructures malmeses, pacificant el trànsit, habilitant carrils bici i aparcaments de bicicletes, revisant participativament el Projecte d’Urbanització de la Llosa i elaborant Plans de Millora urbana del carrer del Comerç i del barri del Molí d’en Rovira i executant-ne les primeres actuacions.

El debat de pressupostos va mostrar  que hi ha alternativa a l’equip de govern, que hi ha una altra manera de fer política, i una altra política a fer pel bé de Vilafranca i dels vilafranquins i vilafranquines.

Publicat dins de General | Envia un comentari