Conveni amb Som Energia, una bona noticia per Vilafranca

Des de VILAFRANCA EN COMÚ volem felicitar, felicitar-nos, a l’Ajuntament de Vilafranca, perquè el passat 28 d’abril es va signar el Conveni per estimular la producció d’energia local i l’eradicació de la pobresa energètica al municipi, entre SOM ENERGIA SCCL i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Som Energia és la primera Cooperativa de consum i producció d’energia verda de l’Estat espanyol sense ànim de lucre, social i participativa, constituïda el desembre de 2010 a Girona, i actualment ja compta amb més 23.000 socis i gestiona uns 26.000 contractes d’electricitat, tant domèstics, com de comunitats de propietaris i empreses.

Som Energia, a més de comercialitzar electricitat 100% renovable, està invertint amb els seus beneficis i amb les aportacions dels seus socis en diferents instal·lacions de producció d’electricitat renovable a Catalunya i a l’Estat – hidroelèctrica a Peñafiel (Valladolid), cobertes fotovoltaiques a Lleida, Riudarenes, Manlleu (municipals), Torreferrera (municipal) i Picanya, així com la planta de biogàs a Torregrossa (Lleida); i amb nous projectes com “Generació Kwh” per a la construcció d’una planta fotovoltaica a Alcolea del Río (Sevilla).

Amb aquest conveni l’Ajuntament de Vilafranca es fa soci col·laborador de la cooperativa i es compromet amb SOM ENERGIA en una doble vessant: en primer lloc, intervenir de forma immediata per evitar els efectes de la pobresa energètica, i en segon lloc, desplegar les eines necessàries per fomentar la producció d’energies renovables.

De forma molt resumida, en la vessant més urgent d’evitar la pobresa energètica, l’Ajuntament i SOM ENERGIA es comprometen a col·laborar de forma que aquesta cooperativa es pugui fer  càrrec del subministrament  de les llars en les quals els serveis tècnics de l’Ajuntament  hagin detectat i comprovat  la necessitat  real d’una especial atenció per motius de talls del corrent elèctric.

A aquests efectes, SOM ENERGIA es compromet a no realitzar cap tall de subministrament elèctric, a assessorar les famílies afectades per aquesta situació i a gestionar la situació amb l’Ajuntament de conformitat amb les condicions que s’estableixen.

En relació al foment de les energies renovables, l’Ajuntament valorarà la possibilitat de contractar a SOM ENERGIA l’electricitat dels equipaments que gestiona i també plantejarà a la cooperativa les perspectives d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica local perquè en pugui valorar la implicació. També s’acorda la col·laboració de SOM ENERGIA en cursos i tallers de formació d’eficiència energètica, facturació elèctrica, etc.

Un esperançador començament, amb el qual VILAFRANCA EN COMÚ vol seguir col·laborant amb tot el Consistori de Vilafranca, amb l’objectiu de canviar el model energètic de la vila per un model més sostenible i humà, per la qual cosa no ens cansarem de reivindicar un model municipal a l’Ajuntament de Vilafranca més participatiu i obert.

Hauríem agraït, amb aquesta  voluntat  participativa, que l’equip de govern hagués informat dels aspectes més rellevants i hagués convidat VILAFRANCA EN COMÚ a l’acte de signatura d’aquest conveni, en tant que havia presentat la moció que ha portat a la signatura, així com a la resta de grups municipals que van encapçalar i subscriure aquella moció en el Ple municipal del 15 de desembre de 2015.

Tot s’anirà fent.



Publicat dins de General | Envia un comentari

Sobren escales o manquen rampes?

Ramon Arnabat, Portaveu de Vilafranca en Comú (VeC)

Les contradictòries declaracions dels membres de l’equip de govern de Vilafranca del Penedès al voltant de l’accés a l’espai cobert de la llosa de la via ens han desconcertat. Mentre que en el darrer Ple, l’Alcalde responia a una pregunta de Vilafranca en Comú sobre les dificultats d’accés a la llosa de persones amb mobilitat reduïda, dient que el que “sobraven eren escales” (sic). El sr. Romero (PSC), en declaracions a aquest mitjà la setmana passada, deia que “intentarien instal·lar més rampes d’accés”. En què quedem: sobren escales o manquen rampes d’accés?

És evident que en aquest tema s’ha produït una “cadena d’errors”. Ningú s’ha adonat en tot el procés de l’obra, des de la redacció del projecte fins a la seva execució, que la separació entre rampes era excessiva? Perquè una cosa son els mínims que marca la llei respecte a la mobilitat de les persones amb dificultats i una altra és el sentit comú. Algú en deu ser el responsable, algú devia avaluar i aprovar el projecte i fer un seguiment de les obres de la seva execució. Rodolf Llorens deia que cap país pot progressar sense ser autocrític i d’autocrítica en va més aviat mancat l’equip de govern.

Les presses acostumen a ser males companyes en els projectes urbanístics. “Vesteixi’m poc a poc, que tinc pressa” diu la dita. Tothom té ganes d’acabar, encara que sigui visualment, amb el nyap de la cobertura de les vies del tren. Però l’equip de govern té l’obligació de fer-ho de forma responsable i amb una visió a mitjà i llarg termini. Cosa que no s’ha fet en aquesta primera part de la primera fase, ni sembla que tingui intenció de fer-se en la segona part, malgrat que diversos grups municipals i l’Associació de Veïns de la Girada qüestiona que l’entrada principal a aquest barri hagi de ser entre aparcaments. Uns aparcaments que podrien situar-se a una curta distància del lloc planejat i complint les mateixes funcions, però afavorint una millor comunicació entre el barri de la Girada i la resta de la vila i viceversa.

El principal problema de tot plegat és el de no tenir una visió de conjunt i de la importància que pel futur urbanístic de la vila te l’actuació sobre la llosa i el seu voltant. Perquè el que s’està fent amb el projecte actual no és altra cosa que consolidar la barrera urbanística, però “pintant-la” de verd i marró. El que es necessitava era cosir Vilafranca transversalment i urbanísticament, no pas reforçar les esquerdes que la separen.

Això és el que ha passat, també, amb la modificació del POUM per instal·lar tanatoris. Sort de les al·legacions plantejades, entre d’altres per VeC, que han permès fer modificacions que milloren substancialment, que no totalment, el projecte aprovat provisionalment per l’equip de govern. I, sobretot han permès posar sobre la taula la necessitat del desenvolupament urbanístic pendent del carrer Comerç i del barri del Molí d’en Rovira, després d’anys aturats. I han estat els mateixos serveis tècnics de l’Ajuntament els que han manifestat que “consideren convenient i necessari iniciar a curt termini els treballs” en aquetes dues zones, tal i com s’ha vingut reclamant des de Vilafranca en Comú.

Perquè no podem cobrir la llosa per una banda, i fer planejament urbanístic al carrer Comerç per l’altra. En l’urbanisme, com en tantes d’altres coses, cal pensar globalment i actuar localment. I cal, també, incorporar la participació ciutadana, ja que aquesta contribueix a la millora dels projectes tècnics i polítics, Esperem que tot plegat serveixi d’experiència i no es repeteixin els errors, tot i que per aprofitar els errors per avançar cal ser autocrític.



Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Iniciar un nou projecte musical amb cara i ulls

CUP Vilafranca, ERC  Vilafranca i Vilafranca en Comú

L’Ajuntament proposa el projecte educatiu Un infant un instrument (UIUI) només per a dos centres de la vila i sense afrontar la necessitat de prioritzar aquells que més ho necessiten

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha anunciat a les escoles de primària de la vila que vol implantar el programa Un infant un instrument a dues d’aquestes escoles, encara a escollir. Aquest programa serveix per introduir la pràctica d’un instrument musical dins de l’horari lectiu i a Catalunya s’ha implantat en diferents municipis amb èxit. Ara són els centres vilafranquins els que han de decidir si opten o no a ser una de les dues escoles escollides. Més enllà de l’innegable valor pedagògic del programa, ens ha sorprès un parell d’aspectes sobre com l’Ajuntament l’ha plantejat.

El primer té a veure amb el com. La regidoria d’Ensenyament no ha fet públic el document del propi projecte, no ha concretat si s’ampliarà en un futur a altres escoles i no ha fixat les condicions per participar-hi ni quins seran els criteris de selecció. I malgrat aquesta evident manca d’informació, demana als centres que decideixin si hi volen prendre part. A l’Ajuntament li ha faltat transparència.

El segon aspecte té a veure amb la finalitat. En la majoria de municipis on s’ha implantat, el programa està pensat per democratitzar la pràctica musical i s’aplica a escoles que per la seva realitat social volen allunyar els riscos d’exclusió amb activitats artístico-socials. Però aquí d’això no se’n parla.

Falta un projecte global de ciutat pel que fa a l’educació musical. La proposta hauria de formar part d’un pla més ampli que permeti la democratització de la música, prioritzant l’accés en igualtat de condicions, per exemple, a l’Escola Municipal de Música aplicant tarifació social, i hauria de preveure la incorporació de la resta d’escoles interessades en aquest programa.

Actualment a Vilafranca, com a tants altres llocs, creix el risc de fragmentació social dins del sistema educatiu. La segregació urbanística, el fenomen migratori i la crisi econòmica han provocat una distribució desigual de la població amb més dificultats. Per això opinem que si aquest projecte no pot arribar a tots els centres, només té sentit aplicar-lo en aquells en què l‘alumnat té menys possibilitats de gaudir d’experiències enriquidores com aquesta.



Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

Morir a Vilafranca

Atanatori1nna Tomàs, membre de Vilafranca en Comú.

Morir no hauria de tenir preu, i el té i molt alt, al cost emocional dels que es queden en aquesta vida, cal sumar-hi el cost pecuniari que han de satisfer les famílies dels finits.

Els serveis funeraris són un servei essencial d’interès general. Tot i que des de l’any 1996 es tracta d’un servei en lliure concurrència, continua essent competència municipal. L’Ajuntament ha d’assegurar la seva existència i prestació a tot el municipi, garantint  que en la seva execució s’apliquin els principis d’universalitat, d’accessibilitat, de continuïtat i de respecte dels drets dels usuaris. La contradicció és ben palpable, és un servei que els ajuntaments han de garantir però, en canvi, es tracta de serveis en lliure concurrència i, per tant, de difícil acotament dels preus des de l’administració. Però també la piscina o les arts escèniques o altres serveis que es presten des de l’Ajuntament són de lliure concurrència i en canvi els seus preus s’estableixen pel Ple municipal.

L’Ajuntament no podria negar-se a la concessió d’una llicència per un nou tanatori, totalment privat, si la sol·licitud reunís tots els requisits legals i tècnics, però de moment a Vilafranca del Penedès urbanísticament no hi ha possibilitat per encabir un nou tanatori, per això el 29 de setembre passat el Ple de l’Ajuntament de Vilafranca va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).  Vilafranca en Comú  hi va presentar diverses al·legacions per considerar, entre d’altres coses, que l’equip de govern no s’havia implicat prou en demanar un ajustament dels preus de l’actual tanatori, que a la proposta li caldria un estudi de mobilitat o que es reconsiderés la possibilitat de construir un tanatori en indrets pendents d’un Pla de millora urbana.

És cert que  hi ha moltes queixes perquè l’actual tanatori és molt car (un sepeli pot costar uns 4.500 € pel cap baix) i es veu que hi ha famílies que prefereixen portar els seus difunts a poblacions properes perquè la vetlla i l’enterrament surten més econòmics.  Morir-se no hauria de ser mai un negoci i aprofitar-se de la vulnerabilitat dels éssers estimats del difunt hores després del seu traspàs és, com a mínim, immoral.

Es calcula que en els darrers deu anys el cost total d’un enterrament ha triplicat el seu preu, i que actualment a Catalunya és molt més elevat que en d’altres llocs de l’Estat, no a tots. S’atribueix aquest increment del preu a què malgrat la liberalització del servei  continuen existint  els monopolis derivats de serveis que abans es prestaven des de l’administració, i es defensa que la solució és la competència, l’establiment de noves funeràries baixaria el preu. Però, tots sabem el què va passar amb la liberalització del mercat de l’electricitat o del gas.  Dels monopolis vàrem passar als oligopolis, hi ha grans beneficiats  mentre els usuaris dels serveis paguem més o molt més que abans.

Sense cap mena de dubte hi ha dues premises fonamentals per exercir qualsevol  capitalitat i, per tant, també la del Penedès. L’una és la garantia de què les dones hi puguin parir els seus fills, i l’altra la de vetllar els morts. Imagino que també aquesta deu ser la voluntat de l’equip de govern vilafranquí quan decideix modificar l’actual planejament urbanístic per possibilitar l’establiment d’un nou tanatori, però el què resulta curiós és que l’equip de govern promogui aquesta modificació quan en tenim un de preciós que, a més, és fruit d’un conveni amb  l’Ajuntament.

Ben segur que hi ha altres maneres de fer-ho,  ja no només perquè potser seríem la capital de comarca amb més sales de vetlla per habitant, cosa que també resultaria curiosa, sinó perquè a més el cost també acabaria repercutint d’alguna manera als usuaris.

Per exemple, es  podria modificar l’ordenança, obligant a una transparència en els preus, ara mateix l’actual funerària no els té penjats a la seva web i per telèfon no te’ls faciliten. També es podria establir la potestat d’aprovar pel Ple de l’Ajuntament el cost del servei bàsic establert a l’article 12 de l’Ordenança de serveis funeraris, que garanteix un sepeli digne per aquells que no disposen de suficients recursos econòmics i per a tothom que ho demani. I, sobretot que la informació es pugui trobar a la web de l’Ajuntament  i a la dels mateixos serveis funeraris

Essent una mica més agosarats es podria renegociar el conveni per tal de permetre que altres empreses puguin “llogar” les sales de vetlla per prestar els seus serveis i així promoure la lliure concurrència sense necessitat de construir un nou tanatori. I segur que es podrien pactar altres mesures  amb l’actual empresa que gestionen els serveis funeraris tendents a una racionalització dels preus.

I és que morir-se, en cap cas,  ha de ser un luxe.

[Origen imatge]

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Vegueria Penedès: Aquest any tampoc!

Ramon Arnabat

Aquesta legislatura tampoc haurà pogut ser. El Penedès seguirà sense conformar una vegueria, malgrat les promeses del Govern de CiU i del Parlament. Portem ja 11 anys de lluita per la Vegueria del Penedès, la única que ha estat reclamada amb insistència per la ciutadania. Malgrat això la Llei 30/2010 del 3 d’agost, de vegueries, segueix organitzant Catalunya en set vegueries, i el Penedès segueix esquarterat en tres vegueries diferents.

Ja se que alguns de vostès em diran que ja s’ha posat en marxa el Pla funcional Territorial del Penedès, però al ritme que van les cosses en tenim per anys. Però, a més, no cal esperar a tenir el Pla Territorial per legislar sobre la vuitena vegueria, la del Penedès. És evident que tots els grups parlamentaris que defensen, de paraula, la Vegueria del Penedès (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) haurien pogut fer quelcom més per modificar la Llei de vegueries durant aquesta legislatura. Però qui més possibilitats tenia de tirar-la endavant era el grup que governa: CiU, i és qui te la principal responsabilitat en que la vuitena vegueria, la del Penedès, no sigui avui una realitat.

S’ha perdut de nou una oportunitat. Tal i com diu la Plataforma per una Vegueria Pròpia: “L’electoralisme unilateral de la proposició de llei per part de CiU va ser un gest electoralista de cara a la campanya de les municipals; es repeteix per segona vegada el que ja va succeir el 2013, quan CiU, ja al govern, va presentar una esmena de llei de reconeixement del Penedès i després no va tramitar; el resultat final és que cap iniciativa ha acabat reeixida des del 2010, i es fa evident que s’obliden els compromisos adquirits i de quina és la voluntat del territori majoritàriament manifestada al llarg dels darrers deu anys; però, no podem deixar de manifestar també, la manca de voluntat política de tots els altres grups parlamentaris que diuen estar també a favor de la Vegueria Penedès i tampoc ells han fet res.”

És cert que el grups del PP i de Cs van presentar esmenes a la totalitat a la proposició de Llei per modificar la Llei de Vegueries i això va dificultar-ne la tramitació en el tram final de la legislatura. Però, per què es va esperar tant a presentar la proposició de Llei i sempre a remolc de la Plataforma per una Vegueria Pròpia? Les excuses burocràtiques no ens satisfan, el govern i els grups parlamentaris tenien temps suficient per tirar endavant la vegueria del Penedès, però han estat incapaços de fer-ho, malgrat les demandes del territori, i que l’Alcalde Vilafranca justifica la seva presència al Parlament, entre d’altres coses, per fer viable la Vegueria del Penedès. Durant aquesta legislatura s’ha creat una comarca nova, la del Moianès, i està en marxa una altra, la del Lluçanès i, alhora s’ha modificat la Llei de Vegueries per adaptar la comarca del moianès. Perquè no s’ha aprofitat per crear la vuitena vegueria, la del Penedès insistentment reclamada?

La única via que ens queda és la de la pressió popular i institucional, és a dir començar a fer la Vegueria del Penedès des de baix, de forma institucional i social, fins que sigui necessari el seu reconeixement institucional. A alguns el ha caigut la careta. Ara ens toca als penedesencs empènyer amb força per fer realitat la Vegueria del Penedès. Sense la nostra mobilització no hi haurà Vegueria del Penedès.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Un nou ambulatori amb velles idees?

Toni Llovet

Metge jubilat i representant de VeC al Consell Municipal de Salut

Des de fa anys a Vilafranca del Penedès s’ha demanat un nou ambulatori (CAP 2), per tal de descongestionar el vell (CAP 1) i millorar el servei. Després d’anys i panys es va construir l’edifici que l’havia d’acollir, però, ai las, a l’hora de posar-lo en funcionament, el govern de la Generalitat de Catalunya (CiU) amb les vergonyants retallades es va quedar sense pressupost per equipar-lo. D’altra banda, podem preguntar-nos, per què el govern municipal (CiU i PSC) ha acceptat un nou CAP sense que impliqui un increment de la plantilla? Si la població de Vilafranca ha crescut, també ho haurien de fer els serveis.

Segons va expressar la representant del Servei Català de la Salut (SCS) en el Consell Municipal de Salut (10/03/15 i 14/10/15), el conjunt de serveis que han d’ocupar aquest nou espai es va pactar fa nou anys amb el govern municipal corresponent. L’única valoració objectiva que podem fer d’aquest espai nou, pel que fa als treballadors, és que evidentment estaran més amples i treballaran amb més comoditat, però, repetim, sense cap mena de reforç. Però estaran més ben organitzats? S’oferirà un millor servei als vilafranquins i les vilafranquines?

Els serveis que va esmentar la directora de l’àrea són, entre d’altres, el de Salut Mental (actualment a l’hospital vell), el PASSIR (atenció a la dona i embaràs), i tota l’atenció pediàtrica en bloc i centralitzada, argumentant que era una reivindicació històrica dels professionals. Tot i això, ho hem comentat amb algun pediatra i ens ha dit que prefereix passar la consulta al costat del metge de capçalera per a conèixer millor l’entorn familiar i els antecedents patològics. També hi hauria d’anar l’equip de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat, és a dir, els veterinaris i els farmacèutics actualment ubicats a Sant Sadurní d’Anoia i que inspeccionen els escorxadors i els restaurants de la comarca.

Atès que no hi ha previsió ni de més personal, ni d’assolir cap objectiu nou, la metàfora que se m’acut és la d’un comerciant que obrís una segona botiga per vendre exactament el mateix… i amb el mateix personal. L’edifici està construït i en aquest moment genera una despesa pública. I, s’inauguri abans o després, si no es gestiona amb perspectiva de futur, la seguirà generant, malgrat l’oferta generosa de 130 places de pàrquing gratuït.

El nou ambulatori no és una funció en si mateix, és una estructura (encara no una funció) que ha de servir per millorar la salut de tots els vilafranquins però, si ja el tenim, si us plau utilitzem-lo. De moment només tenim el compromís verbal dels representants de la Conselleria de Salut que intentaran incloure la partida necessària (uns 500.000€) en els propers pressupostos que no sabem encara si es faran, si s’aprovaran, ni quan.

Però, mentre esperem que arribin els diners necessaris per posar-lo tècnicament en funcionament, potser valdria la pena que valoréssim si no cal replantejar els acords adoptats fa nou anys i adaptar-los a la nova situació i d’aquesta manera aprofitar millor el nou CAP. Per això pensem que caldria reunir el Servei Català de la Salut, els professionals, el consell municipal de Salut, els grups municipals i els representants dels usuaris (vilafranquins i penedesencs), per debatre sobre la composició i proporció de serveis que hauria d’ocupar el nou CAP, així com les càrregues de treball del personal actual, de cara a incrementar la plantilla més enllà de les “ratio”, millorar les condicions laborals i beneficar el servei i l’atenció als usuaris.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari

Política municipal, pressupostos i ping-pong

Ramon Arnabat (@RamonArnabat)
regidor portaveu de VeC a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

El funcionament de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès durant aquests primers sis mesos de legislatura s’ha assemblat més a un partit de ping-pong, que no pas a una veritable gestió política de la vila, en el sentit de diàleg i de presa de decisions compartides. I no ha estat pas per culpa de l’oposició (CUP, ERC, VeC i PP), perquè tots els grups d’aquesta han mostrat predisposició al diàleg i han presentat propostes raonades. Ha estat a causa de l’actitud prepotent de l’equip de govern (CiU i PSC) que, més enllà de declaracions benvolents i, fins a cert punt, paternalistes, s’ha enrocat en la majoria aritmètica. No han volgut entrar en debat, sinó imposar, oblidant que l’oposició representa com a mínim el 40% de la ciutadania, i renunciant a un veritable diàleg per millorar la vila i la vida dels vilafranquins i vilafranquines.

Els debats sobre les Ordenances Fiscals i els Pressupostos pel 2016 han estat una bona mostra del que diem. Primer se’ls ha volgut aigualir, incorporant-los com a punts ordinaris de l’ordre del dia, quan mereixen un tracte extraordinari, ja que són les decisions bàsiques que condicionen el dia a dia de l’Ajuntament, en delimitar els ingressos i les despeses i inversions. Malgrat que l’oposició ha presentat propostes, treballades,  raonades i factibles, no se les han volgut escoltar, ni tan sols debatre. Han passat el rodet del 12 (CiU i PSC) a 8 (VeC, ERC i CUP), amb l’abstenció del PP. No els interessa ni el debat, ni el contrast d’opinions.

Des de Vilafranca en Comú (VeC), d’acord amb el Programa de Rescat Social i d’Impuls Econòmic que vam presentar a les eleccions, hem plantejat una proposta alternativa als pressupostos per reforçar el seu caire social. Hem proposat incrementar en 478.000€ les partides destinades a l’atenció social (ajudes a les famílies, a la gent gran, a la infància i l’educació, a l’habitatge social, suport a la dependència…). Aquesta xifra era perfectament assumible a partir de tres pressupòsits: reduir càrrecs de confiança, canviar el destí d’un 10% de la inversió i reduir la previsió de romanent. Acompanyat tot plegat d’una auditoria social per conèixer la situació real de la vila.

Des de VeC també vam proposar una redistribució de la previsió d’inversió, de manera que s’estudiés la possibilitat que l’antic Hospital esdevingués un centre de serveis de proximitat per a la gent gran, tal i com han demanat milers de veïns. I que part dels serveis municipals es traslladessin a l’antiga Estació Enològica. A més, vam plantejar que del total de diners que es volen destinar a la urbanització de la llosa de la via (on no tenim un projecte participat, ni consensuat), tan sols s’hi destinessin la meitat per fer les intervencions més urgents. La diferència es destinaria a millorar la vila: afavorint la mobilitat, creant camins escolars segurs, reposant infraestructures malmeses, pacificant el trànsit, habilitant carrils bici i aparcaments de bicicletes, revisant participativament el Projecte d’Urbanització de la Llosa i elaborant Plans de Millora urbana del carrer del Comerç i del barri del Molí d’en Rovira i executant-ne les primeres actuacions.

El debat de pressupostos va mostrar  que hi ha alternativa a l’equip de govern, que hi ha una altra manera de fer política, i una altra política a fer pel bé de Vilafranca i dels vilafranquins i vilafranquines.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Després del NO de la CUP

Meritxell Tardà (@txtaro)

En la meva opinió, el NO a Mas hauria de fer-se extens a la possibilitat que qualsevol altre candidat sigui vàlid, és a dir, un NO a Junts pel Sí. I ho dic perquè és Junts pel Sí i no Artur Mas tot sol qui regateja un pla de xoc a la baixa i planteja unes propostes molt poc ambicioses i amb les quals no han estat capaços (generosos) d’avançar.

Junqueras, Romeva o qualsevol altre candidat de JxSí han recolzat i blindat la candidatura del quart de la llista i han treballat i acceptat la proposta del pla de xoc-frau. La nació per sobre les persones? Per més que ho han intentant explicar, a mi no m’han convençut.

Qui vol construir un país just no busca excuses i ho intenta com ho estant fent a Madrid o Barcelona. Quan parlen de rescatar les persones (catalanes i catalans) tinc la sensació que no senten el que diuen, sinó hi hauria sobre la taula un pla de xoc molt més ambiciós que ningú pogués rebutjar. No saben què vol dir no tenir menjar per donar als teus fills, no poder pagar la llum,  l’aigua o el gas, no trobar feina, que et facin fora de casa teva, que arribin els reis i els teus fills depenguin de la màgia perquè tu no pots comprar ni un trist regal.

I ja no parlem de l’ambició en altres propostes tan importants com  l’ecologia, la crisi de refugiats tan lamentable i tantes coses més.

Per tant, JxSí i el procés són per mi un frau. Qualsevol candidat d’aquesta llista serà un canvi de símbol, el fons no canviarà.

Doncs espero que es convoquin eleccions al març i que s’aconsegueixi una majoria a l’esquerra, que realment tingui el poder per fer un canvi real de sobirania i justícia social.

Publicat dins de General | Envia un comentari

De la bonificació a la tarifació social a l’Escola Municipal de Música M. Dolors Calvet

Grup de treball d’Educació de Vilafranca en Comú

Tots els ajuntaments tenen serveis educatius que no són obligatoris per llei, però que van néixer per fer més accessible la formació i la cultura a la ciutadania. A Vilafranca disposem de les Llars municipals d’infants, l’escola municipal d’art Arsenal o l’escola municipal de música M. Dolors Calvet, que a banda de complir una funció educativa molt important també tenen una clara funció social.

Però aquesta funció social es dilueix quan els serveis públics són només accessibles per a la població amb un nivell socioeconòmic prou alt. Per això ja fa uns anys, es va establir un sistema de tarifació social per a les Llars municipals d’infants que ha permès que els infants de famílies amb rendes mitjanes i baixes que necessiten aquest servei hi puguin assistir.

Precisament el curs passat es va implementar també la tarifació social a l’escola municipal d’art Arsenal, que ha estat un dels factors que ha contribuït a redreçar el paper d’aquest centre en el conjunt de l’oferta educativa de la nostra vila, juntament amb el fet que l’Ajuntament n’assumís la gestió directa i el projecte d’ampliació i remodelació de l’edifici dels Trinitaris.

En el ple municipal del mes d’octubre l’equip de govern ha portat a aprovació unes taxes per a l’any 2016 en què cada servei concret de l’escola municipal de música té un preu públic únic, a diferència del que s’ha comentat més amunt per als altres dos centres municipals. Aquest és un exemple de manca d’un model coherent per al conjunt de centres educatius i, per al cas dels ensenyament musicals, aquest model exclou les famílies de rendes mitjanes o baixes.

Encara que la proposta de l’equip de govern preveu bonificacions per a famílies en situació d’atur i sense cap prestació econòmica, o per aquelles en què els membres actius estan per sota del salari mínim interprofessional, ens cal canviar aquest model actual d’ajudes i bonificacions per als més desvalguts per un altre de preus segons la renda de la unitat familiar de l’alumne. S’han d’acabar les polítiques que fomenten les diferències en l’accés als serveis educatius públics municipals.

L’escola de música és sobretot un centre de sensibilització artística que imparteix ensenyaments no reglats. Des d’aquest punt de vista, i tenint en compte la vocació clarament socialitzadora de la música, no s’entén que l’equip de govern no avanci cap a l’aplicació d’una tarifació social mentre, per exemple, l’alumnat de la vila hi pot assistir amb una bonificació de només el 5% respecte al de fora de Vilafranca.

Darrerament hem sabut per la premsa que gairebé un 25% dels infants i adolescents que viuen a Vilafranca i que assisteixen a escoles i instituts de la vila reben ajuts econòmics a l’escolarització pels baixos ingressos familiars. Quants d’aquests alumnes poden pagar les taxes que proposa l’equip de govern per a l’escola municipal de música? També sabem que hi ha una relació directa entre el nivell socioeconòmic de la població i el barri de residència, que genera una segregació escolar important. Quina és la procedència per barris de l’alumnat de l’escola de música? Tenint en compte el que s’acaba de dir, podem considerar l’escola com un reflex de la realitat social de la vila?

Opinem que, en temps de crisi, la tarifació social garanteix que els ciutadans tinguin les mateixes possibilitats d’accedir a aquells serveis que són d’interès social com és el cas de l’escola municipal de música, l’objectiu més important de la qual és inspirar l’amor per la música i la necessitat de relacionar-s’hi al llarg de la vida. I que permet fer política redistributiva i avançar en el camí de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, ajuntant sota un mateix projecte educatiu persones de tots els nivells econòmics i de tots els barris de la vila.

El grup municipal de Vilafranca en Comú, com han manifestat la resta de grups d’esquerra presents al ple municipal, vol treballar per consolidar i estendre la tarifació social. Per això farà tot el possible per intentar avançar en aquest camí, fent propostes de revisió i millora dels criteris tècnics i econòmics que convingui, i treballant per una aplicació progressiva si així ho demanen les circumstàncies.

Estenent progressivament la tarifació social a altres serveis educatius i a altres serveis públics fonamentals, Vilafranca esdevindrà una vila més humana i més justa.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Desigualtat i economia cooperativa

Ramon Arnabat

Les dades econòmiques i socials s’entossudeixen a dir-nos que la nostra societat és cada vegada més desigual i injusta. Que els rics son cada vegada més rics i els més pobres cada vegada més pobres. Segons les darreres dades, l’1% de la població més rica disposa del 50% de la riquesa del planeta, mentre que el 71% més pobre tan sols disposa del 3%. Però, si els números globals son aterridors, a Catalunya, després de vuit anys de crisi i de polítiques neoliberals, de “retallades” dels governs de CiU i del PP, el nombre de persones pobres o en risc de caure en la pobresa han augmentat fins arribar a un de cada quatre ciutadans. D’aquí que les 3.200 entitats agrupades a la plataforma Pobresa Zero hagin plantejat al Parlament l’adopció urgent de quaranta mesures en dotze àmbits per lluitar contra les causes estructurals de la pobresa (https://pobresazero.wordpress.com/).

El primer dels dotze punts de la lluita contra la pobresa és el de “Construir un mercat de treball just i una economia centrada en les persona mesura” i aquest és un dels reptes més importants que tenim davant nostre. Una manera d’afrontar-lo es consolidant l’economia solidaria que ja està en marxa, tant en la producció, com en el consum i la distribució, i impulsar la seva expansió. Catalunya ha estat un país que tradicionalment ha apostat per l’economia solidaria, tan sols cal recordar que durant el primer terç del segle XX s’havien constituït a Catalunya 2.235 cooperatives: 911 de consum, 889 agràries, 270 de producció i 165 d’altres diverses tipologies. Per tant, una bona part de l’economia catalana a l’època republicana passava per l’economia social.

Si realment volem un país més just, democràtic, solidari i sostenible, el més lògic és avançar en l’ecodemocracia cooperativa que té com a objectius: la redistribució de la riquesa, la redistribució dels treballs; un mercat de béns i serveis regulat amb criteris socials; la democratització de l’economia; la reconversió econòmica dels models de producció i consum; i la sobirania financera i monetària. Tot plegat no és un utopia, sinó que avui hi ha multitud d’iniciatives arreu del planeta que van en aquesta direcció. I, per tant, disposem ja de nombroses mostres d’economia cooperativa, social i solidària i col·laborativa, que han mostrat la seva eficàcia econòmica i social.

Per aquells que vulguin conèixer millor l’economia cooperativa i solidaria aquesta setmana es celebren a Barcelona dos esdeveniments oberts: la “Trobada internacional de municipalisme i economia solidaria” (http://ajuntament.barcelona.cat/trobada-economiasolidaria/ca/) i la “Fira d’Economia Solidària de Catalunya” (http://www.firaesc.org/)

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Envia un comentari